<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-3740971578805946250</id><updated>2011-04-21T18:50:58.281-07:00</updated><title type='text'>Alvaro Lara</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://larmo.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Alvaro Lara</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13129017051972544707</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>5</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3740971578805946250.post-4502222280197661020</id><published>2011-03-22T08:48:00.000-07:00</published><updated>2011-03-22T08:57:41.426-07:00</updated><title type='text'>Ana de Mendoza de la Cerda</title><content type='html'>&lt;b&gt;Ana de Mendoza de la Cerda&lt;/b&gt;, &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Princesa_de_%C3%89boli" title="Princesa de Éboli"&gt;princesa de Éboli&lt;/a&gt;, &lt;a class="new" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Condesa_de_M%C3%A9lito&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1" title="Condesa de Mélito (aún no redactado)"&gt;condesa de Mélito&lt;/a&gt; y &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Duquesa_de_Pastrana" title="Duquesa de Pastrana"&gt;duquesa de Pastrana&lt;/a&gt;, (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cifuentes"&gt;Cifuentes&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Provincia_de_Guadalajara" title="Provincia de Guadalajara"&gt;Guadalajara&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/29_de_junio"&gt;29 de junio&lt;/a&gt; de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1540"&gt;1540&lt;/a&gt; - &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pastrana"&gt;Pastrana&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/2_de_febrero"&gt;2 de febrero&lt;/a&gt; de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1592"&gt;1592&lt;/a&gt;) fue una &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B3crata" title="Aristócrata"&gt;aristócrata&lt;/a&gt; &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Espa%C3%B1a" title="España"&gt;española&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;table class="toc" id="toc"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt; &lt;td&gt;&lt;br /&gt;&lt;/td&gt; &lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;h2&gt;&amp;nbsp;&lt;span class="mw-headline" id="Biograf.C3.ADa"&gt;Biografía&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;h3&gt;&lt;span class="mw-headline" id="Primeros_a.C3.B1os"&gt;Primeros años&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;Doña Ana pertenecía a una de las familias castellanas más poderosas de la época: los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Familia_de_Mendoza" title="Familia de Mendoza"&gt;Mendoza&lt;/a&gt;. Hija única del matrimonio entre don &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Diego_Hurtado_de_Mendoza_y_de_la_Cerda"&gt;Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Virrey_de_Arag%C3%B3n"&gt;virrey de Aragón&lt;/a&gt;, y doña &lt;a class="new" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Mar%C3%ADa_Catalina_de_Silva_y_Toledo&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1" title="María Catalina de Silva y Toledo (aún no redactado)"&gt;María Catalina de Silva y Toledo&lt;/a&gt;, se casó a la edad de doce años (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1552"&gt;1552&lt;/a&gt;) con &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ruy_G%C3%B3mez_de_Silva"&gt;Ruy Gómez de Silva&lt;/a&gt;, por recomendación del príncipe Felipe, futuro &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_II_de_Espa%C3%B1a" title="Felipe II de España"&gt;Felipe II&lt;/a&gt;; su marido era príncipe de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89boli"&gt;Éboli&lt;/a&gt; (ciudad ubicada en el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Reino_de_N%C3%A1poles"&gt;Reino de Nápoles&lt;/a&gt;)  y ministro del rey. Los compromisos de Ruy motivaron su presencia en  Inglaterra por lo que los cinco primeros años de matrimonio, apenas  estuvieron tres meses los cónyuges juntos.&lt;br /&gt;Fue una de las mujeres de más talento de su época, y aunque perdió un ojo a causa de un entrenamiento de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Esgrima"&gt;esgrima&lt;/a&gt;,  se la estimaba como una de las damas más hermosas de la corte española.  Entre las teorías que se barajan sobre la pérdida de su ojo derecho, la  más respaldada es la que asegura que la princesa fue dañada por la  punta de un &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Florete"&gt;florete&lt;/a&gt; manejado por un &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Paje"&gt;paje&lt;/a&gt;  durante su infancia. Pero este dato no es claro, quizá no fuese tuerta  sino estrábica, aunque hay pocos datos que mencionen dicho defecto  físico. En cualquier caso, su defecto no restaba belleza a su rostro; su  carácter altivo y su amor por el lujo se convirtieron en su mejor  etiqueta de presentación, y ejerció una gran influencia en la corte.&lt;br /&gt;&lt;h3&gt;&lt;span class="mw-headline" id="Matrimonio_e_hijos"&gt;Matrimonio e hijos&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;Durante el periodo de su matrimonio la vida de Ana fue estable y no se le conocen andanzas ni problemas. Tuvieron diez hijos:&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Rodrigo de Silva y Mendoza, II duque de Pastrana (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1562"&gt;1562&lt;/a&gt;-&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1596"&gt;1596&lt;/a&gt;). Matrimonio: Ana de Portugal y Borja.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Diego de Silva y Mendoza, marqués de Alenquer (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1564"&gt;1564&lt;/a&gt;-&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1630"&gt;1630&lt;/a&gt;). Matrimonios: Luisa de Cárdenas y María Ana Sarmiento Villandrano de Ulloa, condesa de Salinas.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Ruy Gómez de Silva, I marqués de La Eliseda (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1565"&gt;1565&lt;/a&gt;- &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1616"&gt;1616&lt;/a&gt;). Matrimonios: Ana de Aguilar, Jerónima Fernández de Hijar y Antonia Manrique de Lara, XI condesa de Castañeda.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Francisco de Silva, arzobispo de Zaragoza&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ana_de_Silva_y_Mendoza"&gt;Ana de Silva y Mendoza&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1560"&gt;1560&lt;/a&gt;-&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1610"&gt;1610&lt;/a&gt;), mujer de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alonso_P%C3%A9rez_de_Guzm%C3%A1n_el_Bueno_y_Z%C3%BA%C3%B1iga"&gt;Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y Zúñiga&lt;/a&gt;, VII duque de Medina-Sidonia.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Pedro de Silva y Mendoza (c. &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1563"&gt;1563&lt;/a&gt;): Muerto de niño.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Fernando de Silva y Mendoza, luego &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fray_Pedro_Gonz%C3%A1lez_de_Mendoza"&gt;Fray Pedro González de Mendoza&lt;/a&gt;, (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1570"&gt;1570&lt;/a&gt;-&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1639"&gt;1639&lt;/a&gt;)&lt;/li&gt;&lt;li&gt;María de Mendoza y María de Silva (c. &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1570"&gt;1570&lt;/a&gt;): gemelas o mellizas, muertas de niñas.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Ana de Silva y Mendoza (1573-1614), fue la última hija de la pareja y quien acompañó a su madre en los años de encierro.&lt;sup class="reference" id="cite_ref-0"&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ana_de_Mendoza_de_la_Cerda#cite_note-0"&gt;&lt;span class="corchete-llamada"&gt;[&lt;/span&gt;1&lt;span class="corchete-llamada"&gt;]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/sup&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;h3&gt;&lt;span class="editsection"&gt;]&lt;/span&gt; &lt;span class="mw-headline" id="Conflicto_con_Teresa_de_Jes.C3.BAs"&gt;Conflicto con Teresa de Jesús&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div class="thumb tright"&gt;&lt;div class="thumbinner" style="width: 222px;"&gt;&lt;a class="image" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Teresa_of_Avila_dsc01644.jpg"&gt;&lt;img alt="" class="thumbimage" height="210" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Teresa_of_Avila_dsc01644.jpg/220px-Teresa_of_Avila_dsc01644.jpg" width="220" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;&lt;div class="thumbcaption"&gt;&lt;div class="magnify"&gt;&lt;a class="internal" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Teresa_of_Avila_dsc01644.jpg" title="Aumentar"&gt;&lt;img alt="" height="11" src="http://bits.wikimedia.org/skins-1.17/common/images/magnify-clip.png" width="15" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Jes%C3%BAs" title="Teresa de Jesús"&gt;Teresa de Jesús&lt;/a&gt; tuvo varios enfrentamientos con la princesa.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;Solicitó junto con su marido dos conventos de carmelitas en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pastrana"&gt;Pastrana&lt;/a&gt;.  Entorpeció los trabajos porque quería que se construyesen según sus  dictados, provocando así numerosos conflictos con monjas, frailes, y  sobre todo con &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Jes%C3%BAs" title="Teresa de Jesús"&gt;Teresa de Jesús&lt;/a&gt;, fundadora de las &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Carmelitas_descalzas" title="Carmelitas descalzas"&gt;Carmelitas descalzas&lt;/a&gt;.  Ruy Gómez de Silva puso paz, pero cuando este murió volvieron los  problemas, ya que la princesa quería ser monja y que todas sus criadas  también lo fueran. Le fue concedido a regañadientes por Teresa de Jesús y  se la ubicó en una celda austera. Pronto se cansó de esta celda y se  fue a una casa ubicada en el huerto del convento con sus criadas. Allí  tendría armarios para guardar sus lujosos vestidos y sus joyas, además  de tener comunicación directa con la calle, pudiendo salir a voluntad.  Ante esto, por mandato de Teresa, todas las monjas se fueron del  convento y abandonaron Pastrana, dejando sola a Ana. Ésta volvió de  nuevo a su palacio de Madrid, no sin antes publicar una biografía  tergiversada de Teresa, lo que produjo el alzamiento de escándalo de la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Inquisici%C3%B3n"&gt;Inquisición&lt;/a&gt;, que prohibió la obra durante diez años.&lt;br /&gt;&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;&lt;h3&gt; &lt;span class="mw-headline" id="Tras_la_muerte_de_Ruy_G.C3.B3mez_de_Silva"&gt;Tras la muerte de Ruy Gómez de Silva&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;Tras la repentina muerte de Ruy Gómez de Silva en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1573"&gt;1573&lt;/a&gt;,  Ana se vio obligada a disponer de su amplio patrimonio y durante el  resto de su vida tuvo una existencia problemática. Gracias a su  influyente apellido, consiguió una posición desahogada para sus hijos.  Su hija mayor Ana casaría con &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alonso_P%C3%A9rez_de_Guzm%C3%A1n_el_Bueno_y_Z%C3%BA%C3%B1iga"&gt;Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y Zúñiga&lt;/a&gt;, VII &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Duque_de_Medina_Sidonia" title="Duque de Medina Sidonia"&gt;duque de Medina Sidonia&lt;/a&gt;;  el siguiente, Rodrigo, heredaría el ducado de Pastrana; Diego sería  duque de Francavilla, virrey de Portugal y marqués de Allenquer. A su  hijo Fernando, ante la posibilidad de llegar a cardenal, le hicieron  entrar en religión; pero éste escogió ser franciscano cambiando su  nombre a Fray Pedro González de Mendoza (como su tatarabuelo el &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cardenal_Mendoza" title="Cardenal Mendoza"&gt;Gran Cardenal Mendoza&lt;/a&gt;) y llegaría a ser arzobispo.&lt;br /&gt;&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;&lt;h3&gt; &lt;span class="mw-headline" id="La_corte_de_Felipe_II_y_sus_intrigas"&gt;La corte de Felipe II y sus intrigas&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;Debido a su alta posición, mantenía relaciones cercanas con el primero príncipe y luego rey &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_II_de_Espa%C3%B1a" title="Felipe II de España"&gt;Felipe II&lt;/a&gt;, lo que animó a varios a catalogarla como amante del rey, principalmente durante el matrimonio de éste con la joven &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_de_Valois_%281546-1568%29" title="Isabel de Valois (1546-1568)"&gt;Isabel de Valois&lt;/a&gt;, de la cual fue amiga. Lo que sí parece seguro es que, una vez viuda (1573) sostuvo relaciones con &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_P%C3%A9rez_%28secretario_real%29" title="Antonio Pérez (secretario real)"&gt;Antonio Pérez&lt;/a&gt;,  secretario del rey. Antonio era seis años mayor que ella y no se sabe  realmente si lo suyo fue simplemente una cuestión de amor, de política o  de búsqueda de un apoyo que le faltaba desde que muriera su marido.  Estas relaciones fueron descubiertas por &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Escobedo"&gt;Juan de Escobedo&lt;/a&gt;, secretario de don &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Austria"&gt;Juan de Austria&lt;/a&gt;,  además de que mantenía contactos con los rebeldes holandeses. Antonio  Pérez, temeroso de que revelase el secreto, le denunció ante el rey de  graves manejos políticos y Escobedo apareció muerto a estocadas, de lo  que la opinión pública acusó a Pérez, pero pasó un año hasta que el rey  dispuso su detención. Los motivos de la intriga que llevaron al  asesinato de Escobedo y a la caída de la princesa no son claros. Parece  probable, junto a la posible revelación de la relación amorosa entre Ana  y Antonio Pérez, también la existencia de otros motivos, como una  intriga compleja de ambos acerca de la sucesión al trono vacante de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Portugal"&gt;Portugal&lt;/a&gt; y contra don &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Austria"&gt;Juan de Austria&lt;/a&gt; en su intento de casarse con &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Estuardo"&gt;María Estuardo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;&lt;h3&gt; &lt;span class="mw-headline" id="El_encierro"&gt;El encierro&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div class="thumb tright"&gt;&lt;div class="thumbinner" style="width: 222px;"&gt;&lt;a class="image" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Pastrana009.jpg"&gt;&lt;img alt="" class="thumbimage" height="165" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Pastrana009.jpg/220px-Pastrana009.jpg" width="220" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;&lt;div class="thumbcaption"&gt;&lt;div class="magnify"&gt;&lt;a class="internal" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Pastrana009.jpg" title="Aumentar"&gt;&lt;img alt="" height="11" src="http://bits.wikimedia.org/skins-1.17/common/images/magnify-clip.png" width="15" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_Ducal_de_Pastrana"&gt;Palacio Ducal de Pastrana&lt;/a&gt;, lugar del encierro de la princesa de Éboli.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;La princesa fue encerrada por &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_II_de_Espa%C3%B1a" title="Felipe II de España"&gt;Felipe II&lt;/a&gt; en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1579"&gt;1579&lt;/a&gt;, primero en el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Torre%C3%B3n_de_Pinto"&gt;Torreón de Pinto&lt;/a&gt;, luego en la &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Santorcaz" title="Castillo de Santorcaz"&gt;fortaleza de Santorcaz&lt;/a&gt; y privada de la tutela de sus hijos y de la administración de sus bienes, para ser trasladada en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1581"&gt;1581&lt;/a&gt; a su &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_Ducal_de_Pastrana" title="Palacio Ducal de Pastrana"&gt;Palacio Ducal&lt;/a&gt; de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pastrana"&gt;Pastrana&lt;/a&gt;,  donde morirá atendida por su hija menor Ana de Silva (llamada Ana como  la hija mayor de la Princesa, se haría monja luego) y tres criadas. Es  muy conocido en dicho palacio el balcón enrejado que da a la plaza de la  Hora, donde se asomaba la princesa melancólica. Tras la fuga de Antonio  Pérez a &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Arag%C3%B3n"&gt;Aragón&lt;/a&gt; en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1590"&gt;1590&lt;/a&gt;, Felipe II mandó poner rejas en puertas y ventanas del Palacio Ducal.&lt;br /&gt;No está tampoco muy claro el porqué de la actitud cruel de Felipe II  para con Ana, quien en sus cartas llamaba "primo" al monarca y le pedía  en una de ellas "que la protegiese como caballero". Felipe II se  referiría a ella como &lt;i&gt;"la hembra".&lt;/i&gt; Es curioso que mientras la  actitud de Felipe hacia Ana era dura y desproporcionada, siempre  protegió y cuidó de los hijos de ésta y su antiguo amigo Ruy. Felipe II  nombró un administrador de sus bienes y más adelante llevaría las  cuentas su hijo Fray Pedro ante la ausencia de sus hermanos.&lt;br /&gt;Falleció en dicha localidad en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1592"&gt;1592&lt;/a&gt;. Ana y Ruy están enterrados juntos en la Colegiata de Pastrana.&lt;br /&gt;&lt;h2&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h2&gt;&lt;h2&gt; &lt;span class="mw-headline" id="La_princesa_de_.C3.89boli.2C_en_el_cine"&gt;La princesa de Éboli, en el cine&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;En &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1955"&gt;1955&lt;/a&gt; se realizó la primera película basada en la vida de Ana de Mendoza, a la que dio vida &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Olivia_de_Havilland"&gt;Olivia de Havilland&lt;/a&gt;, bajo el título precisamente de &lt;i&gt;La Princesa de Éboli&lt;/i&gt; (1955), dirigida por &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Terence_Young"&gt;Terence Young&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;En &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/2008"&gt;2008&lt;/a&gt; se estrenó la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pel%C3%ADcula"&gt;película&lt;/a&gt; &lt;i&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/La_conjura_de_El_Escorial"&gt;La conjura de El Escorial&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;, dirigida por &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_del_Real"&gt;Antonio del Real&lt;/a&gt; y que narraba, con relativa fidelidad, las intrigas de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_P%C3%A9rez_%28secretario_real%29" title="Antonio Pérez (secretario real)"&gt;Antonio Pérez&lt;/a&gt; y la &lt;a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Princesa_de_%C3%89boli" title="Princesa de Éboli"&gt;Princesa de Éboli&lt;/a&gt;. Este último personaje fue interpretado por la actriz &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Reino_Unido" title="Reino Unido"&gt;británica&lt;/a&gt; &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Julia_Ormond"&gt;Julia Ormond&lt;/a&gt;, conocida por sus filmes anteriores con &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Brad_Pitt"&gt;Brad Pitt&lt;/a&gt; y &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Gere"&gt;Richard Gere&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Finalmente, el 18 de octubre de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/2010"&gt;2010&lt;/a&gt;, se estrenó una miniserie de dos episodios para televisión (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antena_3"&gt;Antena 3&lt;/a&gt;), con &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Bel%C3%A9n_Rueda"&gt;Belén Rueda&lt;/a&gt; al frente del reparto en el papel de la Princesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="listaref references-small"&gt;&lt;ol class="references"&gt;&lt;li id="cite_note-0"&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;&lt;/div&gt;&lt;h2&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h2&gt;&lt;h2&gt; &lt;span class="mw-headline" id="Bibliograf.C3.ADa_adicional"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;h2&gt;&lt;span class="mw-headline" id="Bibliograf.C3.ADa_adicional"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="citation libro" id="CITAREFNacho_Ares2005"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;amp;rft.genre=book&amp;amp;rft.btitle=%C3%89boli%3A+secretos+de+la+vida+de+Ana+de+Mendoza&amp;amp;rft.aulast=Nacho+Ares&amp;amp;rft.au=Nacho+Ares&amp;amp;rft.date=2005&amp;amp;rft.pub=Algaba&amp;amp;rft.isbn=84-961-0757-4&amp;amp;rfr_id=info:sid/es.wikipedia.org:Ana_de_Mendoza_de_la_Cerda"&gt;&lt;span style="display: none;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h2&gt;&lt;h2&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h2&gt;&lt;h2&gt; &lt;span class="mw-headline" id="Enlaces_externos"&gt;Enlaces externos&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh5.googleusercontent.com/-MevB6dH5G5c/TYjEl23hxBI/AAAAAAAAAAk/A9uIWCq_-0w/s1600/eboli.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="https://lh5.googleusercontent.com/-MevB6dH5G5c/TYjEl23hxBI/AAAAAAAAAAk/A9uIWCq_-0w/s1600/eboli.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a class="external text" href="http://www.nachoares.com/html/princesa-eboli/html/index.html" rel="nofollow"&gt;Página dedicada a la Princesa de Éboli&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a class="external text" href="http://www.archive.org/details/coleccindedocu56madruoft" rel="nofollow"&gt;Documentos relativos a doña Ana de Mendoza y de la Cerda, princesa de Éboli&lt;/a&gt;, en la &lt;i&gt;colección de documentos inéditos para l&lt;/i&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;i&gt;&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;i&gt;fuente de: wikipedia&amp;nbsp; &lt;/i&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3740971578805946250-4502222280197661020?l=larmo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://larmo.blogspot.com/feeds/4502222280197661020/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/ana-de-mendoza-de-la-cerda.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/4502222280197661020'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/4502222280197661020'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/ana-de-mendoza-de-la-cerda.html' title='Ana de Mendoza de la Cerda'/><author><name>Alvaro Lara</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13129017051972544707</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh5.googleusercontent.com/-MevB6dH5G5c/TYjEl23hxBI/AAAAAAAAAAk/A9uIWCq_-0w/s72-c/eboli.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3740971578805946250.post-4369346493962845261</id><published>2011-03-22T08:36:00.000-07:00</published><updated>2011-03-22T08:36:32.527-07:00</updated><title type='text'>L’Any Sant Simó</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh6.googleusercontent.com/-kKj3MWB0uKc/TYjBDOsJ9HI/AAAAAAAAAAg/xS64kUkG8gI/s1600/san+simon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="155" src="https://lh6.googleusercontent.com/-kKj3MWB0uKc/TYjBDOsJ9HI/AAAAAAAAAAg/xS64kUkG8gI/s320/san+simon.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="text12" id="cos" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"&gt;És  l’anomenada “ermita dels pescadors”, tot i que la gent que llaura la  terra, per la seva situació propera a les Cinc Sènies, també se l’han  fet seva i una de les imatges més boniques que avui s’hi pot veure és de  Sant Galderic, patró els pagesos catalans. No obstant, l’ermita de Sant  Simó bufa 400 espelmes havent traspassat sectors i oficis i convertida  en pràcticament un símbol de tota la ciutat, i essent un indret que ha  propiciat dos elements ben emblemàtics de la capital del Maresme, la  Coca i el sabre de pastisseria. “Penso que l’ermita de Sant Simó és tant  de Mataró com la Missa de Les Santes, i el culte a aquest sant anterior  al de les santes Juliana i Semproniana”, considera Joan Vives, lligat a  les activitats de l’ermita des de ben jove i que de manera pràcticament  ininterrompuda des de l’any 1980 és protagonista al concert de música  barroca que es programa per la festa, primer amb el Trio Unda Maris i  més recentment amb el Quartet Barroc de Sant Simó. El 1611, doncs,  finalitzava la construcció de l’ermita i es beneïa, i per tant enguany  toca festa grossa. “Volem que sigui una celebració de la ciutat, no  només de la parròquia. Per això demanem a les entitats que hi posin el  seu gra de sorra, que proposin activitats, i ja hem rebut oferiments de  colles geganteres, dels Capgrossos de Mataró, o de restaurants de la  zona, entre altres”, informa Josep-Joan Badia, que encara no fa un any i  mig que és el rector de la parròquia de Sant Simó i de Sant Pau i li  tocarà gestionar l’aniversari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La idea és no tancar un programa d’activitats, sinó anar anunciant els  esdeveniments a mesura que es vagin acordant. “De ben segur que els  mesos forts seran entre el maig i l’octubre, però ja s’han fet algunes  coses, com ara una trobada i pregària coincidint amb el primer raig de  sol de 2011, i l’organització d’un pelegrinatge a Roma entre el 21 i el  26 de març per al que ja no queden places disponibles”, explica el  rector. “Tot i que no podem oblidar el context econòmic en què ens  trobem, esperem fer una festa – al voltant del dia 28 d’octubre – amb  més actes que els altres anys, i ja hi ha confirmada la presència de  l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, presidint la missa”,  avança Julià Alzaga, diaca i president de la Comissió Cultural  Recreativa de l’ermita de Sant Simó, entitat que organitza la festa des  de fa trenta anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Lluny i a prop&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;D’un estil gòtic senzill i una façana que des de 1951 conté un gran  esgrafiat de Francesc Serra amb els personatges del Paler, representant  els pescadors, i de la Maria de Mata, en referència a la pagesia – els  dos gegants de l’ermita estan inspirats en els dels esgrafiats - , Sant  Simó ha estat lloc de romeries i aplecs al llarg de la seva ja llarga  història. Quan la ciutat acabava a les muralles, anar fins a Sant Simó  suposava una bona caminada. “Ara ens trobem que és un indret massa a  prop si la gent agafa el cotxe i segons com massa lluny si s’hi vol anar  a peu. De tota manera, penso que la majoria de mataronins coneix bé  l’ermita, i molts aprofiten per venir-hi quan es fa la festa o per Sant  Pere, dia en què els pescadors fan l’ofrena de peix”, diu Badia, que  reconeix que el fet que només estiguin les portes obertes durant les  celebracions “és un impediment per a què més persones hi vinguin i la  visitin; però de moment aquest tema no té solució, perquè és un lloc una  mica aïllat i no podem obrir-la i tenir persones que hi estiguin tot el  dia vigilant”, exposa. La nau conté elements d’important valor  històric, com diversos exvots, sobretot en forma de maquetes  d’embarcacions i un interessant relleu escultòric de l’any 1691 sobre la  porta de la sagristia, o una pintura que recorda la tragèdia viscuda  davant les costes mataronines el 20 de desembre de 1923. I com no,  l’exvot de la Coca de Mataró, un petit vaixell arrodonit; la Coca  original es troba exposada en un museu de Rotterdam, sense que encara  s’hagi tret l’aigua clar de per què va “navegar” cap a Holanda, sortint  de l’ermita possiblement a finals del segle XIX i passant per diverses  mans abans d’exposar-se al Maritime Museum Prins Hendrik. La que es pot  veure a l’ermita és una reproducció i donació que va fer Joan Tresserras  el 1989. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tots aquests exvots es troben sota un sostre que recorda una nau al  revés, essent aquest l’element arquitectònic més singular de Sant Simó.  Al lloc també s’hi manté l’activitat parroquial, amb catequesi i cursos  de preparació matrimonial, a més a més de la missa dels diumenges. “De  les grans celebracions catòliques, la que més fem és la del bateig.  Molts mataronins, encara que no visquin a prop, han estat batejats a  Sant Simó”, explica el rector, mentre el músic Joan Vives considera que  una manera de potenciar l’ermita seria obrir-la a més activitats:  “Disposa d’una acústica molt bona, i una capacitat per a un centenar de  persones molt adequada per fer petits concerts”, considera.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="text12" id="cos" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"&gt;Fuente: www.capgros.con &lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3740971578805946250-4369346493962845261?l=larmo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://larmo.blogspot.com/feeds/4369346493962845261/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/lany-sant-simo.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/4369346493962845261'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/4369346493962845261'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/lany-sant-simo.html' title='L’Any Sant Simó'/><author><name>Alvaro Lara</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13129017051972544707</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh6.googleusercontent.com/-kKj3MWB0uKc/TYjBDOsJ9HI/AAAAAAAAAAg/xS64kUkG8gI/s72-c/san+simon.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3740971578805946250.post-3119037396213695649</id><published>2011-03-21T09:00:00.000-07:00</published><updated>2011-03-21T09:00:56.174-07:00</updated><title type='text'>cadiz</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh4.googleusercontent.com/-HTH7cWJyy5w/TYd1cep_D3I/AAAAAAAAAAU/mivlMTasdI0/s1600/cadiz.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="https://lh4.googleusercontent.com/-HTH7cWJyy5w/TYd1cep_D3I/AAAAAAAAAAU/mivlMTasdI0/s1600/cadiz.jpeg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-EE8DIOihHd0/TYd1xh_xaaI/AAAAAAAAAAY/EhO3jjIAAQQ/s1600/cadiz2.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="https://lh3.googleusercontent.com/-EE8DIOihHd0/TYd1xh_xaaI/AAAAAAAAAAY/EhO3jjIAAQQ/s1600/cadiz2.jpeg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-6L0qKGFEB8o/TYd2HzxgbJI/AAAAAAAAAAc/VzNcEbXTDfI/s1600/cadiz3.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="https://lh3.googleusercontent.com/-6L0qKGFEB8o/TYd2HzxgbJI/AAAAAAAAAAc/VzNcEbXTDfI/s1600/cadiz3.jpeg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;mi paseos por cadiz&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3740971578805946250-3119037396213695649?l=larmo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://larmo.blogspot.com/feeds/3119037396213695649/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/cadiz.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/3119037396213695649'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/3119037396213695649'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/cadiz.html' title='cadiz'/><author><name>Alvaro Lara</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13129017051972544707</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh4.googleusercontent.com/-HTH7cWJyy5w/TYd1cep_D3I/AAAAAAAAAAU/mivlMTasdI0/s72-c/cadiz.jpeg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3740971578805946250.post-3381157265570081826</id><published>2011-03-21T08:51:00.001-07:00</published><updated>2011-03-21T08:51:07.730-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3740971578805946250-3381157265570081826?l=larmo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://larmo.blogspot.com/feeds/3381157265570081826/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/blog-post.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/3381157265570081826'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/3381157265570081826'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/blog-post.html' title=''/><author><name>Alvaro Lara</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13129017051972544707</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3740971578805946250.post-8752339925165416563</id><published>2011-03-15T08:54:00.000-07:00</published><updated>2011-03-21T08:42:04.173-07:00</updated><title type='text'>Vacaciones en mataro</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh6.googleusercontent.com/-mArjaKldywM/TYdxt-8HHVI/AAAAAAAAAAQ/vv5kHs3uFUk/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="https://lh6.googleusercontent.com/-mArjaKldywM/TYdxt-8HHVI/AAAAAAAAAAQ/vv5kHs3uFUk/s1600/images.jpeg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;En mataro ay muchas cosa para ber. romanas, mediavales y mordenismo.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-EE_AH4f5Bc4/TX-LCI3TthI/AAAAAAAAAAM/_4bNI8RB5D0/s1600/mataro.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="https://lh3.googleusercontent.com/-EE_AH4f5Bc4/TX-LCI3TthI/AAAAAAAAAAM/_4bNI8RB5D0/s1600/mataro.jpeg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;sus playas son amplia y de arenas suabe.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3740971578805946250-8752339925165416563?l=larmo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://larmo.blogspot.com/feeds/8752339925165416563/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/vacaciones-en-mataro.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/8752339925165416563'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3740971578805946250/posts/default/8752339925165416563'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://larmo.blogspot.com/2011/03/vacaciones-en-mataro.html' title='Vacaciones en mataro'/><author><name>Alvaro Lara</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13129017051972544707</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh6.googleusercontent.com/-mArjaKldywM/TYdxt-8HHVI/AAAAAAAAAAQ/vv5kHs3uFUk/s72-c/images.jpeg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
